Palafolls deu el nom i el terme municipal a l’antic terme del Castell de Palafolls, un territori ja definit al segle XI, que comprenia part dels municipis actuals de Blanes i Santa Susanna i la totalitats de Malgrat i Palafolls.
Aquest territori (a excepció de la part de Blanes, segregada i unificada a la vila i parròquia de Blanes ja a principis del segle XVII) va formar una unitat fins a la formació dels actuals municipis a la primera meitat del segle XIX.
Aquest conjunt era format per tres universitats, la de la Vilanova de Palafolls, que va donar l’actual Malgrat, la de Santa Susanna, que va donar el municipi del mateix nom i la universitat de la parròquia de Sant Genís de Palafolls que va donar lloc al municipi de Palafolls.
La universitat de Sant Genís era regida per un Consell General, l’assemblea de veïns, que escollia un òrgan de deu persones, amb dos integrants de cada un dels cinc veïnats que formava la parròquia.
Dels cinc veïnats històrics; Vallplana, Ferreries, Gassanons, Sant Julià i Sant Genís, només dos varen formar nucli.
El primer nucli es va configurar ja en època medieval a l’entorn de l’església de Sant Genís de Palafolls, la seva situació a protecció de les muntanyes i l’església en va facilitar l’aparició en un primer moment , però en segles posteriors aquesta situació, allunyada sobretot de l’antic camí reial, en va limitar el seu creixement.
Al 1501 la instal·lació d’una ferreria a peu del que era el camí reial, que seguia el traçat dels actuals carrer Passada i carrer i plaça Major, va ser la guspira d’un nou nucli al veïnat de la Burgada, el que serà anomenat més tard veïnat de les Ferreries.
El major pes demogràfic del nucli de les Ferreries, sobretot a partir del segle XVIII, el converteix com a nucli principal i administratiu del municipi, aconseguint tenir parròquia pròpia l’any 1929, amb seu en una església construïda l’any 1908 en dit veïnat.
Als anys seixanta amb l’arribada de població procedent de la immigració espanyola apareixeran els barris de Sant Lluís i Santa Maria, davant la necessitat de mà d’obra dels pobles de l’entorn, com Blanes amb l’empresa S.A.F.A.
A partir de l’últim terç del segle XX s’instal·len diferents empreses donant diversificació a la oferta laboral, fins llavors centrada bàsicament al sector agrari. En aquesta època també apareixen les urbanitzacions, en aquell primer moment de segones residències, a les zones forestals, les actuals urbanitzacions de Ciutat Jardí, Mas Carbó i Mas Reixach.
Fonts d'informació:
Fragment extret del llibre 'Palafolls pas a pas. Itineraris de natura, història i paisatge' de Xavier Salicrú, Gerard Besalú i Oriol Bassa.
