Segles X-XVI
El castell de Palafolls és un dels grans castells medievals de Catalunya. La seva situació no és casual, es troba en un lloc estratègic, el riu Tordera obre un pas cap a l’interior del país que calia controlar. Al segle X ja hi tenim documentada una torre de control d’aquest pas.
Els senyors d’aquest territori eren la família Sesagudes o del Montseny. A finals del segle XI Umbert Odó de Sesagudes cedeix el castell a la seva filla Guisla, casada amb Gausfred Bernat, separant-lo del que seria el terme del castell de Montpalau més endavant. Els descendents d’aquesta parella seran ja anomenats Palafolls, aquests durant els segles posteriors aniran engrandint el castell termenat que comprenia els actuals municipis de Palafolls, Malgrat, part de Sant Susanna i Blanes.
L’any 1113 Ramon Berenguer III cedí el mer imperi (alta jurisdicció) als vescomtes de Girona, que més endavant esdevindrien vescomtes de Cabrera, i els Palafolls el baix imperi (baixa jurisdicció). Per tant per aquest afer els Palafolls seran feudataris dels Cabrera.
Els Palafolls participaran del les campanyes militars dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó, seran presents a la campanya d‘Almeria amb Ramon Berenguer IV al 1147 i a la conquesta de Mallorca amb Jaume I al 1229. L’any 1345 donaran carta de població a la Vilanova de Palafolls, l’actual Malgrat de Mar. Al 1381 Guillem de Palafolls vendrà el castell, terme i drets al rei Pere III el Cerimoniós, aquest l’any següent el revendrà als vescomtes de Cabrera, fent-se finalment amb tot el domini del castell.
Al segle XVI els Cabrera vendran tot el vescomtat a la família Montcada, comtes d’Aitona. A partir d’aquest segle, on encara hi tindrà un paper de control davant els atacs pirates constants, el castell perdrà la seva funció i començarà la seva decadència amb l’última ocupació al segle XVII, amb un petit cos de guàrdia.
Al XVIII el castell passarà per herència a mans dels ducs de Medinaceli, donant-se ja per abandonat.
Avui podem identificar dos recintes clarament ben diferenciats, fruit de les diverses ampliacions fetes entre els segles X i XV. El recinte sobirà, amb restes d’un gran saló, capella (restaurada modernament) celler, fossar, torre homenatge i cisterna, i el recinte jussà, amb bestorres, una gran torre de vigilància i diferents dependències, aquestes excavades al 1994, a l’entorn d’un gran pati.
Situació:
Té una posició magnífica, situat entre els pobles de Blanes, Malgrat i Tordera, a peu del riu i damunt d'una carena aïllada.
