17 de desembre de 2019
El Departament de Medi Ambient de l'ajuntament està substituint les espècies de canyes invasores per alocs.
Aquest dilluns, una unitat mòbil de Televisió de Catalunya s'ha desplaçat a Palafolls per conèixer l'esforç que s'està fent des del Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament per a la restauració dels sistemes naturals que engloben les rieres com una mesura de prevenció per a casos de possibles inundacions. Palafolls, el municipi amb més extensió dedicada a la repoblació sostenible El municipi maresmenc de Palafolls és el que ha dedicat més terreny, concretament 6.000m², a la substitució d'aquesta espècie invasora de canyes per espècies autòctones, molt per sobre d'altres poblacions com ara Mataró, que va encetar un projecte de repoblament sostenible i el va abandonar ràpidament. Com s’han retirat les canyes? El procediment que s’ha seguit per la retirada de les canyes ha respectant tant l’entorn com la normativa. Des del departament de Medi Ambient s’ha emprat el mètode de tallar succesivament la canya fins a esgotar la seva capacitat regenerativa, un sistema més econòmic que arrencar totes les canyes vives, i també molt menys invasiu per la terra. Tal i com explica Oriol Bassa, el tècnic de l’àrea, "primer, el que s'ha fet és desbrossar, però no una vegada, sinó moltes i abans de que la canya arribés als 15cm d'alçada. Això el que ha fet és esgotar els recursos, els nutrients que hi havia dins l'arrel de la canya. Una vegada això, la planta mor". Bassa explica que es desbrossa, entre 8 i 12 vegades, que és el que triga a esgotar-se la capacitat regenerativa de l’arrel. La recerca d’aquesta mort natural de l’arrel també té a veure amb què la normativa prohibeix l’ús de biocides, al trobar-se en una zona de rieres. Quan l’arrel ja és a punt de perdre la capacitat regenerativa, i per tant, la canya ja està més dèbil, un dels fongs que es troben al sòl l’ataquen i la planta acaba de morir de forma totalment natural. És aleshores que es pot començar a alocar. L’Ajuntament segueix les bones pràctiques a l’hora de gestionar les rieres i prevenir inundacions? Medi Ambient treballa sempre en la línia de les recomanacions de bones pràctiques que fa el Consell Comarcal del Maresme, com és la revegetació i la substitució de les espècies invasores com els canyers (una espècie originària d’Àsia), per arbusts autòctons del tipus dels alocs. El control del desbrossament dels canyers es fa de manera integrada sempre d’acord amb la normativa i evitant l’ús de pesticides. Per prevenir les inundacions a gran escala, i evitar també danys a les persones, cal prendre mesures de planificació, ordenació territorial i gestió de la conca i de les rieres i torrents. Les precaucions que s'han anat prenent des del consistori han ajudat a què en els períodes de forta tempesta que s'han anat produïnt durant aquests darrers mesos, les rieres no hagin patit cap incidència fora mida més enllà de l'augment de la presència d'aigua en algunes zones a causa de les grans quantitats de pluja caigudes.
Entre les mesures que s'estan duent a terme pel departament que gestiona el regidor Aleix Freixa, hi ha la substitució de les canyes que ocupen els terrenys de les rieres (que per la seva capacitat reproductiva i colonitzadora, es consideren una espècie invasora) per alocs i vinques, una espècie d'arbusts autòctons que s'han adaptat perfectament al nostre ecosistema gràcies a un procés que ha durat segles.
Per què hi ha canyes i per què cal desbrossar-les?
Palafolls és un municipi que desbrossa canyes, tot conjugant les formes tradicionals amb la tecnologia i els coneixements actuals. Les canyes no permeten el pas de l'aigua quan hi ha pluja, i això afavoreix les inundacions si la pluja és molt forta i intensa.
El cost del manteniment d'aquestes canyes és molt elevat i suposa una despesa que el consistori podria dedicar a altres aspectes. És per això que des de Medi Ambient s'ha fet una aposta molt clara per aprofundir en l'estalvi que suposa substituir les canyes per alocs (alocar), un procés que acabarà suposant un estalvi d'entre un 70% i un 90%.
L'adaptabilitat d'aquests arbusts autòctons permet molta més flexibilitat en el manteniment, ja que l'evolució dels alocs ha permès que ells mateixos s'autoregulin de manera natural a través de les pluges, etcètera. Per tant, la inversió que cal fer en el seu manteniment és notablement molt menor, comparada amb les canyes.
